Fa més de quatre dècades que les línies de bellesa i treball no es barregen entre si. El pastor belga malinois és abans de res una raça d'utilitat i si per alguna cosa s'està donant a conèixer a tot el món és pels seus bons atributs per al treball sense deixar de veure que no és un gos que resisteixi en tot terreny, en força és superat pel pastor alemany i per alguns gossos de tipus bull, però segueix sent un gos exemplar.
Per tant: no és una varietat on la criança vagi orientada prioritàriament a la tipicitat oficial que marca l'estàndard, és a dir: la bellesa. Això explica que el seu estàndard compti amb un marge bastant ampli comparat amb altres races classificades per la Federació Cinològica Internacional, és per això que no ha d'estranyar el trobar-se amb exemplars que difereixen en grandària i alçada: se'n poden trobar de molt petits, amb només uns 20 quilos de pes, fins a grans mascles de quasi 40 quilos, el pes habitual però ronda els 24 - 27 quilos en les femelles i els 26 - 29 quilos en els mascles.
Malgrat la seva heterogeneïtat de caràcters aquests exemplars destaquen per la seva vitalitat, lleialtat, vivacitat, vehemència, aptitud innata de guardià i la seva obsessió instintiva per agafar i mossegar objectes. Sovint tenen un caràcter intuïtiu cap a les coses pel seu excel·lent sentit de percepció sensorial olfactiu.